Després de gairebé nou mesos de treballs i de replantejament museogràfic de la Casa museu Lluís Domènech i Montaner, l'obra està ja pràcticament acabada. L'empresa SONO ha treballat de valent fent uns audiovisuals sobre l'arquitecte català que ens acostarà més al personatge i ha posat tota la seva voluntat per millorar el projecte inicial. He viscut molt de primera línia tot el procés d'execució del projecte com a assessor de l'empresa SONO i com a autor dels textos dels audiovisuals i dels nous plafons del museu. I crec que des de la proposta inicial, que no comptava amb la meva confiança -i així ho vaig manifestar en l'informe de continguts que vaig redactar per a l'Ajuntament-, hem intentat fer el possible per millorar el projecte, malgrat algunes imposicions polítiques que mai entendré com ara dedicar una Sala al fotògraf Eugeni Forcano i una altra a divulgar la història de Canet... crec que això ha estat un gran error, insalvable avui ja, que al meu entendre trenquen el sentit monogràfic de la Casa Museu i afebleix el sentit del museu, dedicat íntegrament a l'arquitecte. Sense aquests esculls i amb un projecte museogràfic de recuperació de la Casa Domènech que l'humanitzés recordant les vingudes dels Domènech a Canet, el projecte final hagués estat més concloent que el que es presentarà. Sap greu, però és així.