Carles Sàiz i Xiqués

Ahir al matí vaig visitar el Teatre Museu Dalí. Feia molts anys que no hi anava i aprofitant que era a Figueres i que no havia de fer cua per entrar, vaig fer-hi cap. De seguida que vaig passar per la porta vaig recordar una vella història relacionada amb la Casa Lleó Morera de Domènech i Montaner. Us l'explico. L'any 1943, amb la instal·lació de la casa Loewe a Barcelona es va encarregar a l'arquitecte Raimon Duran Reynals la reforma dels baixos de la Casa Lleó Morera, situada al passeig de Gràcia. Duran no va dubtar en malmetre completament el traçat modernista de la planta baixa ja que l'arquitecte venia del GATPAC i per tant, rebutjava completament el modernisme, al qual no només no li donava cap importància sinó que és  vox populi que era un declarat defensor de la seva eliminació. Per tant, coherent amb el seu pensament, Duran i Reynals va eliminar els arquejats modernistes de la planta baixa, amb les típiques columnes domenequianes, al mateix temps que també er

Ahir vaig  llegir al diari El País que la casa Lleó Morera del Passeig de Gràcia faria un nou pas per recuperar l'estètica modernista original que va planificar Lluís Domènech i Montaner a principi de segle. La casa, situada en el famós quadrat d'or de Barcelona, al costat de la Casa Batlló i l'Ametller és, tal vegada, una de les icones més representatives del modernisme burgès de la darrera etapa de Lluís Domènech. La reforma prevista per aquest any se centra bàsicament en la planta baixa de l'immoble, on hi ha la botiga Loewe. Es tracta de retornar una mica més l'aspecte original que havia tingut l'immoble ja que l'any 1943 va ser completament mutilat a fi d'instal·lar-hi la botiga de coneguts productes de moda i complements de luxe. La reforma actual no és pas la primera que es fa per recuperar l'aspecte original. Als anys 90 Òscar Tusquets ja va fer una bona netejada de la façana. Es van refer els pinacles i el templet de la cornisa així com les

El dissabte, 14 de gener portaré a terme la segona Ruta Lluís Domènech i Montaner per Canet. Es tracta d'una passejada històrica i patrimonial que ressegueix l'empremta singular que va deixat l'arquitecte al nostre poble. La visita començarà a les 10 del matí amb una visita introductòria a la Masia Rocosa i després farem la Casa Domènech on comentarem la vinculació de Domènech amb Canet. Aquest lligam ens servirà per començar la visita comentada per Canet, analitzant obres com  l'Ateneu i la Casa Roura. També donarem una visió del polític i l'intel·lectual així com les diferents anècdotes que conservem de l'arquitecte. Durant el camí comentarem d'altres  projectes, tant els que no es van realitzar com el de la façana de l'església parroquial, el passeig de la Misericòrdia o l'altar de la Puríssima com també els que van desaparèixer amb els anys com la creu de Pedracastell o la fàbrica Jover. Acabarem la ruta al cementiri de Canet, comentant l'arq

 Cases amb finestrals gòtics que encara podem veure al carrer Major de Pineda  Aquesta tarda, al curs de Patrimoni de Pineda, he fet una classe sobre les primeres cases de cós del centre de la ciutat. El casc antic actual de Pineda es remonta al segle XIII-XIV quan es comença a formar el primer enfilall de cases al voltant del camí ral, avui carrer Major. D'aquesta primera època no conservem cap element visible, tal vegada per la carestia dels materials que s'empraven però sí que tenim algunes cases de finals de segle XV i del XVI amb portals de dovella, obertures autènticament gòtiques conopials ben treballades i fins i tot hem pogut veure algunes construccions amb finestres coronel·les que demostren que el nucli conegut llavors con "Sa Boada" començava a bategar amb força fins a convertir-se en un punt demogràfic molt important. A la propera classe seguirem parlant del segle XVI i avançarem cap al XVII dedicant-la a parlar del fenomen de la pir

Aquest matí he estat a Ràdio Canet, a la secció mensual d'"El Racó d'Història" que faig al programa La Rierada de l'amic Dani Grao.  He aprofitat per parlar dels projectes descoberts de l'arquitecte Domènech i Montaner, que ja vam publicar en aquest bloc. D'una banda hem parlat del bust de Ricard Domènech, que és de l'escultor Eusebi Arnau i que es troba a la Casa Domènech. Si bé és la cara del fill de Domènech, la peça va servir per donar els mateixos trets facials a la imatge escultòrica de Sant Rafel, que trobem en una fornícula elevada en un dels primers pavellons de l'Hospital de Sant Pau. D'altra banda, també hem parlat dels models de guix que representen dos patges medievals que vaig localitzar a l'Hotel de Santa Fe i que són els modelats originals del taller de Massana que van servir per esculpir els que encara hi ha al pati d'armes de Santa Florentina. La xerrada d'aquest mes també ha servit per iniciar la promoció de la Ru

El 9 de febrer començaré a la Universitat de la Gent Gran de la UNED el curs d'extensió universitària sobre Patrimoni Modernista a Canet de Mar. Després d'impartir el curs de Patrimoni local durant dos anys, i a proposta d'alguns dels alumnes de l'any passat, enguany hem engegat aquest nou projecte que pretén dedicar, de manera monogràfica, un curs sencer al Modernisme atesa la quantitat d'edificis que conserva la població. Per tant, c omptarem amb 18 hores lectives on  aprofundirem en l'estudi de les obres més singulars dels grans arquitectes del modernisme canetenc i també de l'art català i analitzarem els nous materials aplicats a l’arquitectura:   el maó industrial, l’escultura, la vitralleria, la ceràmica aplicada, els terres hidràulics, l’estuc o la forja... Les sessions, com sempre, combinen la classe introductòria a l'aula amb la sortida al carrer per veure in situ el patrimoni artístic. El curs -com tots els de la UGG- està adreçat a persones m

Aquest matí, amb el alumnes del grup de Patrimoni hem visitat diferents emplaçaments de la vall de la riera de Pineda. Ens hem trobat al trencall de camí que porta a Sant Pere de Riu per començar la matinal amb una primera explicació sobre el molí fariner de can Marquès, a càrrec del geògraf David Pavon.  Tot seguit hem enfilat el camí fins a l'església de Sant Pere de Riu. Malgrat l'ampliació del recinte al segle XVIII Sant Pere conserva part de l'estructura romànica, amb un absis amb arquacions cegues i un campanar de planta quadrada. També ha sigut curiós veure algunes de les lapides del segle X que es conserven a l'entrada de l'església, especialment les que fan referència a la casa de Rogés i també a la de Montpalau atès que  Sant Pere de Riu va esdevenir també sepulcre dels senyors de Montpalau.  Tot seiguit hem creuat la riera de Pineda i hem fet camí cap al cim de Montpalau. El Castell de Montpalau és a   269 metres sobre el nivell del mar i a tres quilòme

 ÀMBIT, núm. 172 desembre 2011 p. 17  

Aquesta tarda he visitat la masia de Can Cànovas de Pineda amb la trentena d'alumnes del curs de patrimoni. Can Cànovas és una gran masia, de dimensions extraordinàries que amb tota seguretat va ser la més important de la vall de la riera de Pineda. La construcció actual data del segle XIV si bé està documentada ja al segle XII. El mas s'estructura en tres cóssos perpendiculars a la façana principal, dos al davant i un al darrera, un dels quals és una torre de guaita quadrada construïda a mitjans del segle XVI per paliar el perill constant de la pirateria als pobles del litorial. Hem analitzat la construcció i hem pogut veure diferents finestres gòtiques amb iconografia antropomòrfica i d'elements de pedra treballada com ara els festejadors de les finestres, els rentamans i la mateixa escala d'accés al primer pis. Cal destacar també la gran llar de foc i el forn de la cuina.   Can Cànovas va ser una masia aloera del Castell de Montpalau, com la Domus de Menola, també a

   ElPunt Avui+, Dilluns, 12 de desembre 2011 pàg. 64  

Avui a les 10 del matí hem donat el tret de sortida a la Ruta Lluís Domènech i Montaner per Canet de Mar. Es tracta d'una passejada històrica i patrimonial pels diferents entorns de la població on Domènech hi va deixar la seva empremta. La visita ha començat a la Masia Rocosa, el taller de treball de Domènech des d'on va fer les grans obres del modernisme català. Allà hem pogut tenir una visió prou àmplia de la capacitat polièdrica del personatge, no només com a arquitecte sinó que també hem donar una pinzellada de la seva tasca com a editor, polític i també com a intel·lectual. Tot seguit hem passat a la casa Domènech on hem tractat la vessant més íntima del personatge, la seva família i les relacions amb la gent de Canet. L'arrelament de Domènech amb Canet ens ha servit per sortir llavors al carrer a explicar la seva obra arquitectònica i també el seu llegat polític i cultural. Hem comentat la Casa Domènech, l'edifici de l'Ateneu de Canet i la Casa Roura. Ta

Cripta del Castell de Santa Florentina, a Canet de Mar Aquest trimestre, a El Sot de l'Aubó , he publicat un article sobre l'arquitectura funerària de Lluís Domènech i Montaner. He intentat aplegar tota l'obra funerària de l'arquitecte a partir de les dades que disposava al meu arxiu i ho he acompanyat amb les imatges de les capelles, panteons i làpides que he anat trobant als cementiris de Canet, Barcelona, Comillas i Reus, on Domènech hi aplega pràcticament totes les seves grans obres arquitectòniques i ara també podem afirmar que hi fa també una altra arquitectura, menys coneguda, dedicada als morts.  Fins ara no s'havia estudiat l'arquitectura funerària de Domènech i he pogut veure que, talment com la seva obra arquitectònica, és un reflex de les arts total. Amb l'arquitectura funerària, Domènech pretén perpeturar la memòria de la burgesia i no escatimarà esforços en satisfer-los. A l’hora de planificar aquests estatges finals comptarà amb la col·labo