Carles Sàiz i Xiqués

Aquest dissabte, 14 de setembre, durant la Fira Mercat Modernista de Canet de Mar, he estrenat una nova ruta, la Ruta Domènechs , és a dir, un recorregut pausat pel centre del poble on es comenten els diferents edificis projectats per Lluís Domènech i Montaner i també alguns dels que va alçar el seu fill, Pere Domènech i Roura.  L'itinerari ha començat amb una visita a la Casa museu -Casa Domènech i Masia Rocosa- i tot seguit hem resseguit l'Ateneu de Canet, la Casa Roura, la Casa Serra-Pujadas, la Casa Floris i la Casa Juli Font. Agraït per la vintena d'assistents que hi han participat.

Aquest matí he fet la segona edició de la Ruta Lluís Domènech i Montaner per Canet de Mar. Enguany hi han participat 15 persones i hem començat, com sempre, per la Masia Rocosa i comentant la Casa Domènech. Després hem sortit al carrer i hem iniciat la passejada per Canet explicant l'empremta de Domènech a la població: Ateneu, Casa Roura, Torre Macià, Església Parroquial, Passeig de la Misericòrdia i Fàbrica Jover. La visita ha acabat al cementiri de Canet on, després de comentar els diferents panteons modernistes projectats per l'arquitecte, també he explicat la història de la resta de monuments funeraris. La propera Ruta Domènech i Montaner programada es farà el dissabte, 18 de febrer. Si us hi voleu apuntar, envieu-me un correu a carles.saiz@terra.es . (El preu és de 10 euros, amb l'entrada de la Masia Rocosa i la Casa Domènech inclosa).

Des que es va inaugurar la reforma museogràfica de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner no he parat de rebre comentaris, a vegades poc afortunats, de gent que em pregunta què té a veure la Sala Forcano amb Domènech i Montaner. Certament, jo tampoc ho sé i així els ho he manifestat. Durant l'any que ha durat el projecte no he parat de mostrar la meva disconformitat, tant a l'empresa responsable de l'execució com als responsables polítics i tècnics municipals, sobre algunes de les imposicions polítiques que s'han fet. Crec que l'anterior equip de Govern de Canet primer havia de tenir clar què volia fer a la Casa museu, i després portar a terme el projecte. I com a mínim, el que no s'havia de fer és convertir la Casa museu en un calaix de sastre. Us adjunto l'article d'opinió que he fet aquest mes a la revista ÀMBIT sobre la reforma. 

Després de gairebé nou mesos de treballs i de replantejament museogràfic de la Casa museu Lluís Domènech i Montaner, l'obra està ja pràcticament acabada. L'empresa SONO ha treballat de valent fent uns audiovisuals sobre l'arquitecte català que ens acostarà més al personatge i ha posat tota la seva voluntat per millorar el projecte inicial. He viscut molt de primera línia tot el procés d'execució del projecte com a assessor de l'empresa SONO i com a autor dels textos dels audiovisuals i dels nous plafons del museu. I crec que des de la proposta inicial , que no comptava amb la meva confiança -i així ho vaig manifestar en l'informe de continguts que vaig redactar per a l'Ajuntament-, hem intentat fer el possible per millorar el projecte, malgrat algunes imposicions polítiques que mai entendré com ara dedicar una Sala al fotògraf Eugeni Forcano i una altra a divulgar la història de Canet... crec que això ha estat un gran error, insalvable avui ja, que al meu e

Ara que tenim tancada per obres la casa museu Domènech i Montaner crec que és el moment per fer un estudi a fons de l'edifici, que considero que és la darrera obra modernista de l'arquitecte i on va passar els darrers anys de la seva vida. Us en faig cinc-cèntims en aquest article d'El Sot de l'Aubó  que aporta material inèdit sobre la casa i també fa un paral·lelisme amb d'altres peces que hi ha en d'altres edificis de Domènech i Montaner com ara l'Hospital de Sant Pau i la Universitat Pontifícia de Comillas.

L'amic Jordi Domènech, besnét de Lluís Domènech i Montaner m'ha facilitat tot un conjunt d'imatges sobre l'interior de la Casa Domènech de Canet. Ara que s'està esmenant el projecte que va fer Didpatri Taller de Projectes de la UB, tal vegada seria el moment de plantejar com podríem recuperar com era la casa com a residència de la família Domènech. A la casa museu de Victor Horta de Brusel·les ho van fer fa anys i l'experiència és engrescadora.