Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2011

Sortida a l'aqüeducte romà de can Cua amb els alumnes del curs de Patrimoni de Pineda

Amb els alumnes del curs de Patrimoni de Pineda de Mar, aquesta tarda hem visitat l'aqüeducte romà de can Cua. La setmana passada, a classe, vam parlar de la presència humana a Pineda entre els segles V aC i el IV dC, que es corresponia a la pineda ibèrica i romana. Pineda ha anat fent diferents troballes, tant pel que fa a la cultura ibèrica -dalt del cim de Montpalau hi havia un oppidum ibèric- com romana. En el cas dels romans, on avui encara hi ha la masia de can Roig s'hi va localitzar una gran vil·la romana, amb dependències agràries però també residencials. I l'aqüeducte romà que hem anat a veure a can Cua avui es va fer entre els segles I i II dC per donar servei a aquesta vil·la. De l'aqüeducte, només se'n conserven quatre arcades, prou consolidades des de fa temps, però el traçat d'aquesta obra començava a la zona de can Bofí, on es captava l'aigua a partir d'una reclosa. La canalització anava propera a can Terrades, can Marquès -on encara pod…

Del pati de Santa Florentina a Santa Fe del Montseny

Fa temps vaig anar a dinar a l'Hotel de Santa Fe de Montseny. L'establiment va ser impulsat per Ramon de Montaner, també propietari del Castell de Santa Florentina. Montaner havia comprat a inicis de segle XX tota la vall de Santa Fe del Montseny  perquè volia convertir-la en un lloc de lleure per a la burgesia barcelonina que estiuejava a comarques. No era la primera vegada que Ramon de Montaner ho feia. Anys abans, amb el seu soci editorial, Francesc Simon,  ambdós ja havien tingut negocis "turístics" a Tona on van comprar terrenys i també eren accionistes dels Balnearios Roqueta d'aquella població d'estiueig. A Santa Fe del Montseny, Montaner va aprofitar que hi havia una antiquíssima ermita per construir al seu costat un hotel de luxe. Com que la vall no tenia accés rodat, va fer obrir una carretera i com que l'electricitat no hi arribava, va construir una presa per generar-la. Anys després els Montaner Capmany van aprofitar aquelles inversions per fun…

La Ruta Domènech i Montaner, a punt

Tal i com ja vaig anunciar fa uns dies, ja he acabat el projecte d'estructurar la primera Ruta Lluís Domènech i Montaner per Canet. Avui he començat a fer-ne la promoció i de cara a inicis de desembre començaré a fer les passejades. La Ruta Domènech és la primera activitat monogràfica que es fa al voltant de l'arquitecte a Canet. Es tracta de fer una sortida d'una hora i mitja per Canet, a peu, on comentaré els principals edificis que va construir Domènech, però també parlaré d'aquells treballs que va projectar però que no va arribar a fer, com ara el passeig de la Misericòrdia. També parlarem del Domènech més humà, com a canetenc i les principals anècdotes que es conserven de les seves estades d'estiu a Canet. La ruta ens portarà al cementiri de Canet, on podrem veure els tres panteons dissenyats per l'arquitecte i després visitarem la Masia Rocosa i després la Casa Domènech, avui Casa museu Lluís Domènech i Montaner. Qui estigui interessat en fer la Ruta Domè…

Modernisme de luxe al curs de Patrimoni de Canet

Dimarts i dijous, al curs de Patrioni local adreçat a mestres i professors dels centres docents de Canet, hem tractat a fons  un tema important, el modernisme. Hem analitzat breument les causes que van fer que Canet concentri encara avui tants d'edificis modernistes en tant poc espai, també hem parlat de les característiques i els materials d'aquest estil i les figures de primera línia que construeixen gran part dels edificis singulars del nostre poble: Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Ferrés i Puig, Rafel Masó i Domènech i Roura. Després hem anat a visitar la nova Casa museu Lluís Domènech i Montaner. Les impressions dels mestres han estat ben positives, bàsicament amb el tractament audiovisual i museogràfic de la Masia Rocosa i el parell d'estances de la Casa Domènech que ens permeten endinsar-nos en el Domènech i Montaner més públic -com a arquitecte, polític, editor i  intel·lectual- però també ens deixa entreveure al Domènech més íntim i familiar. Fins i tot uns…

Iniciem el curs de Patrimoni de Pineda de Mar

Ja hem donat el tret de sortida al curs de Patrimoni de Pineda de Mar que imparteixo per encàrrec de la regidoria d'Educació de l'Ajuntament de la  ciutat. Es tracta d'un programa de 13 sessions de dues hores de durada on repassarem el passat de la població des dels ibers i romans fins a l'actualitat per donar una idea de conjunt del patrimoni que encara es conserva. Les sessions es divideixen en dues parts, la primera hora es fa classe lectiva mentre que la segona part es centra en la visita in situ del patrimoni. Dels ibers i romans, passarem a la Pineda Medieval, amb el Castell de Montpalau com a pal de paller de tota la baronia. També comentarem com eren els primers masos gòtics que van donar sentit al poblament de la zona i també l'assentament de la gent a la Boada; el primer nucli de cases -avui carrer Major- que creen l'origen urbà del centre de Pineda. Faré esment a les primeres sagreres romàniques -Sant Pere de Rius i Santa Maria de Pineda- i tractarem…

El bust de Ricard Domènech Roura, obra d’Eusebi Arnau

L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner va tenir vuit fills, dels quals dos moriren molt joves; Lluïset Domènech (1885-1887) i Ricard Domènech (1892-1915). Aquest darrer no va morir d’accident com sempre s’ha dit sinó que el seu traspàs, l’any 1915, es degué a una bronconeumonia. Comptava amb 23 anys i havia acabat la carrera de farmacèutic. Fou enterrat a Canet, al panteó familiar -cedit per Ricard de Capmany i Roura- que havia estat dissenyat, anys abans, per Domènech i Montaner. A la casa museu Lluís Domènech i Montaner sempre s’ha conservat un bust de guix de Ricard Domènech. Tothom sabia que era el fill de Domènech però ningú en sabia dir l’autoria del modelat amb certesa ni quan el van fer. Avui, mirant unes fotografies dels pavellons de l’hospital de Sant Pau, m’ha vingut a les mans un detall escultòric de la façana principal del Pavelló de Sant Rafael. Aquest edifici es va bastir entre els anys 1914 i 1918 i va ser el primer pavelló que es va fer durant la segona fase de co…