Carles Sàiz i Xiqués

LLUMS I GATS: VISITA D'EN CARLES SÁIZ : El pare de l'Aran ens ha vingut a explicar les tècniques i materials modernistes. Ens ha parlat de Domènech i Montaner i de la seva obra...

  El Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner va presentar ahir la revista Domenechiana número 5 a Barcelona. L'espai escollit va ser la Fundació Antoni Tàpies atès que l'edifici va ser la seu editorial de la Montaner i Simon, obra de Lluís Domènech i Montaner. Va encetar l'acte Carles Sàiz, president del CEDIM, que va fer un balanç de la feina feta en els dos primers anys de l'entitat i tot seguit la historiadora de l'art i conservadora de la Fundació Antoni Tàpies, Núria Homs, va parlar sobre l'edifici editorial i va guiar, juntament amb d'altres membres de la Fundació, els assistents per l'edifici.  Fotografies: Maite Carbonell Acabada la visita, Gemma Martí, restauradora de béns culturals va presentar un estudi sobre el Palau de Ramon Montaner, del carrer Mallorca que dóna punt d'inici a l'arquitectura floral de Domènech. L'arquitecte tècnic i enginyer d'Edificació Sergi Alcalde va parlar de la casa d'estiu...



Aquest dissabte, 14 de setembre, durant la Fira Mercat Modernista de Canet de Mar, he estrenat una nova ruta, la Ruta Domènechs , és a dir, un recorregut pausat pel centre del poble on es comenten els diferents edificis projectats per Lluís Domènech i Montaner i també alguns dels que va alçar el seu fill, Pere Domènech i Roura.  L'itinerari ha començat amb una visita a la Casa museu -Casa Domènech i Masia Rocosa- i tot seguit hem resseguit l'Ateneu de Canet, la Casa Roura, la Casa Serra-Pujadas, la Casa Floris i la Casa Juli Font. Agraït per la vintena d'assistents que hi han participat.

El proper 8 de maig, els companys de l'Aula d'extensió universitària de Calella, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra, m'han convidat al centre per impartir-hi una conferència sobre Lluís Domènech i Montaner. En aquesta ocasió, tenint en compte que pocs dies després de la xerrada, els alumnes de l'Aula tenen previst visitar el Palau de la Música, he decidit titular-la "Lluís Domènech i Montaner. Claus per entendre la seva arquitectura". Es tractara d'una xerrada on ens endinsarem en la figura de Domènech com a arquitecte així com també en les seves singularitats constructives.

Fàbrica i magatzem de la raó Jover, Serra i Cia, de Domènech i Montaner Fa un parell de mesos que l'industrial Jordi Jover, el darrer famíliar Jover que va gestionar la raó Isidre Jover i Cia de Canet fins l'any 1985, va mostrar-nos unes fotocòpies d'un manuscrit que conté la història de la fàbrica. L'original, titulat  "Isidre Jover i Cia. Noves històriques (de 1893 a 1954)", va estar escrit pel seu oncle Salvador Jover Ortensi. Salvador Jover era germà d'Enric Jover, fill d'Isidre Jover Sellarés i nét del fundador de la fàbrica, Isidre Jover Lavena.   Per a la gent que estudiem la història i el patrimoni de Canet de Mar, el document té un gran valor atès que per primera vegada tenim un testimoni de primera mà, gairebé a manera de "memòries", dels primers anys del negoci i de la consolidació de l'empresa després de la postguerra. El text parla de capitals, maquinària, innovació tecnològica i producció així com del nombre de socis...

  La Torre Simon, el 1904 quan es va convertir en col·legi El passat 26 de febrer, amb l'arquitecte tècnic Sergi Alcalde del Centre d'Estudis Canetencs, vam ser tota la tarda a l'Escola Cormar de Barcelona per indagar què en queda en l'edifici de l'obra original de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Francesc Simon Font, copropietari de l'editorial Montaner y Simon va encarregar al novell arquitecte canetenc una torre d'estiueig al capdamunt de la vila de Gràcia, concretament en una part de l'antiga finca de can Montaner de Dalt, on avui també hi ha el Parc Güell. Era l'any 1878 i com que en aquell moment Domènech no havia fet encara cap projecte d'edifici de nova planta el fa singular ja que la Torre Simon és la primera construcció amb plànols que signa l'arquitecte. L'antiga Torre Simon, avui, convertida en l'Escola Cormar L'edifici , d'estil neoclàssic palatí, es va aixecar entre 1878 i 1879 i ...

Fa mig any l'empresari farmacèutic Ramon Miret es va posar en contacte amb mi per comunicar-me que havia adquirit l'antiga farmàcia Duran i España de Barcelona, situada al carrer València. El negoci, actiu des de 1896, és l'única farmàcia que projectà Lluís Domènech i Montaner i és l'establiment apotecari modernista més antic de la ciutat. Pel setembre de 2009 vaig tenir l'ocasió de fer i publicar un extens estudi sobre la història i  l'empremta domenequiana d'aquesta farmàcia a la revista  El Sot de l'Aubó i avui, acompanyat de l'amic Xavier Mas, president del Centre d'Estudis Canetencs, hem pogut anar a veure el resultat de les obres integrals de rehabilitació. La reforma ha estat feta amb encert. Els propietaris han conservat i restaurat el mobiliari modernista que va dissenyar Domènech i van executar els germans Viladevall. També han recuperat parcialment el taulell de despatxar, amb el monograma de Duran i España, han destapat...

Avui al matí he anat a Ràdio Canet, convidat per l'amic Dani Grao, per parlar a l'espai Racó d'Història del magazine "La Rierada" sobre Lluís Domènech i Montaner. En aquesta ocasió he volgut explicar una de les obres revelació de l'arquitecte, el Gran Hotel Internacional, que bastí per a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 en només 83 dies i que el consolidà com a arquitecte de prestigi. Una obra que va ser projectada en la seva totalitat des de la masia Rocosa de Canet de Mar i que va ser notícia en tots els mitjans de comunicació nacionals i fins i tot internacionals per les seves singularitats en la fonamentació, la qualitat decortiva  i també per la curta durada de les obres. En relació a el Gran Hotel, aquest mes també he publicat un article llarg a El Sot de l'Aubó aprofitant que ara feia 125 anys que Domènech va guanyar el concurs que va convocar l'Ajuntament de Barcelona per fer l'edifici.

Des que l'any 1991 el Consell d'Europa i la Comissió Europea van organitzar les primeres Jornades Europees del Patrimoni, cada vegada són més els pobles i ciutats que hi participen. A Catalunya aquesta iniciativa està organitzada per la direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat i té el suport de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, de la Federació de Municipis de Catalunya i també de l'Institut Ramon Muntaner, que enguany s'incorpora a l'organització. El Centre d'Estudis Canetencs, com a membre de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, entitat vinculada a l'Institut Ramon Montaner, s'ha volgut sumar així també a la iniciativa. Per primera vegada hi participem i hem volgut fer-ho projectant, a nivell internacional, al personatge més important que tenim a la població, Lluís Domènech i Montaner. I ho farem mitjançant la Ruta Lluís  Domènech i Montaner, una passejada modernista guiada per Canet de Mar....

El 9 de febrer començaré a la Universitat de la Gent Gran de la UNED el curs d'extensió universitària sobre Patrimoni Modernista a Canet de Mar. Després d'impartir el curs de Patrimoni local durant dos anys, i a proposta d'alguns dels alumnes de l'any passat, enguany hem engegat aquest nou projecte que pretén dedicar, de manera monogràfica, un curs sencer al Modernisme atesa la quantitat d'edificis que conserva la població. Per tant, c omptarem amb 18 hores lectives on  aprofundirem en l'estudi de les obres més singulars dels grans arquitectes del modernisme canetenc i també de l'art català i analitzarem els nous materials aplicats a l’arquitectura:   el maó industrial, l’escultura, la vitralleria, la ceràmica aplicada, els terres hidràulics, l’estuc o la forja... Les sessions, com sempre, combinen la classe introductòria a l'aula amb la sortida al carrer per veure in situ el patrimoni artístic. El curs -co...

L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner va tenir vuit fills, dels quals dos moriren molt joves; Lluïset Domènech (1885-1887) i Ricard Domènech (1892-1915). Aquest darrer no va morir d’accident com sempre s’ha dit sinó que el seu traspàs, l’any 1915, es degué a una bronconeumonia. Comptava amb 23 anys i havia acabat la carrera de farmacèutic. Fou enterrat a Canet, al panteó familiar -cedit per Ricard de Capmany i Roura- que havia estat dissenyat, anys abans, per Domènech i Montaner. A la casa museu Lluís Domènech i Montaner sempre s’ha conservat un bust de guix de Ricard Domènech. Tothom sabia que era el fill de Domènech però ningú en sabia dir l’autoria del modelat amb certesa ni quan el van fer. Avui, mirant unes fotografies dels pavellons de l’hospital de Sant Pau, m’ha vingut a les mans un detall escultòric de la façana principal del Pavelló de Sant Rafael. Aquest edifici es va bastir entre els anys 1914 i 1918 i va ser el primer pavelló que es va fer durant la segona...

El curs de patrimoni arquitectònic que imparteixo a proposta del Centre de Recursos Pedagògics a setanta mestres i professors que treballen als centres educatius de Canet avança al ritme previst i traspassa ja l'equador del temari proposat. El curs va començar el 13 de setembre i, des de llavors, cada dimarts i dijous, explico als docents el passat de Canet a través dels seus elements patrimonials. Tant del Canet romà -que en tenim-, passant pel Canet medieval i arribant al poblament de la vall amb els primers masos gòtics que assentaran el primer epicentre demogràfic important. Les zones de l'Aubó i el Pinar, sumades a la marinera del Castellet seran els tres punts que donaran partença al nostre poble. Hem fet classes lectives, que hem completat també amb aportacions interessantíssimes de l'arqueòloga Raquel Perez, l'arxivera municipal Iolanda Serrano i la consultora cultural Jannine Sprünker. El curs també s'ha combinat amb visites in situ del patrimoni local....

Des que es va inaugurar la reforma museogràfica de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner no he parat de rebre comentaris, a vegades poc afortunats, de gent que em pregunta què té a veure la Sala Forcano amb Domènech i Montaner. Certament, jo tampoc ho sé i així els ho he manifestat. Durant l'any que ha durat el projecte no he parat de mostrar la meva disconformitat, tant a l'empresa responsable de l'execució com als responsables polítics i tècnics municipals, sobre algunes de les imposicions polítiques que s'han fet. Crec que l'anterior equip de Govern de Canet primer havia de tenir clar què volia fer a la Casa museu, i després portar a terme el projecte. I com a mínim, el que no s'havia de fer és convertir la Casa museu en un calaix de sastre. Us adjunto l'article d'opinió que he fet aquest mes a la revista ÀMBIT sobre la reforma. 

Remenant revistes antigues he localitzat una capçalera que porta per títol  Garba , “revista setmanal d’Art, Literatura y Actualitats”. El portaveu va publicar, en dues ocasions, imatges de les proves de guix que l’escultor Eusebi Arnau va fer per decorar el vestíbul de la Casa Lleó Morera, del passeig de Gràcia de Barcelona. La casa, i tota la decoració interior, és obra de Lluís Domènech i Montaner i el conjunt de llindes que va dissenyar per al vestíbul del pis principal fan referència a la coneguda cançó de bressol de la Dida i l’infant. La primera prova de guix que es va publicar a  Garba  (30-12-1905) mostra l’escena de la dida donant el pit a l'infant rei mentre que la segona (20-1-1906) representa la llegenda de Sant Jordi matant el drac. Aquestes dues proves de guix, que van servir per esculpir les llindes definitives, encara es poden veure avui ja que Domènech va tenir cura de traslladar-les a...

Ara que tenim tancada per obres la casa museu Domènech i Montaner crec que és el moment per fer un estudi a fons de l'edifici, que considero que és la darrera obra modernista de l'arquitecte i on va passar els darrers anys de la seva vida. Us en faig cinc-cèntims en aquest article d'El Sot de l'Aubó  que aporta material inèdit sobre la casa i també fa un paral·lelisme amb d'altres peces que hi ha en d'altres edificis de Domènech i Montaner com ara l'Hospital de Sant Pau i la Universitat Pontifícia de Comillas.

Per tancar el darrer número del Sot de l'Aubó d'aquest 2010 he volgut publicar la transcripció de la conferència que vaig fer durant l'acte de cloenda del curs acadèmic 2009-2010 de la Universitat de la Gent Gran de la UNED . El tema versava sobre Lluís Domènech i Montaner i el nacionalisme català, una vessant força desconeguda de l'arquitecte català que a finals de segle XIX va ser l'home fort del naixent catalanisme polític.

Ara fa cent anys, es va inaugurar el monument al Dr. Bartomeu Robert. L’any 1903 la Lliga Regionalista encomanà a Lluís Domènech i Montaner que dissenyés un monument dedicat al polític catalanista i Domènech ideà un conjunt monumental encapçalat per una escultura de cos sencer del Dr. Robert –al final es va fer només un bust- i acompanyat de personatges al·legorics que representen la societat d’una banda i de l’altra la clínica, la ciència i la medicina. El gener de 1904 es va col·locar la primera pedra del monument però poc després Lluís Domènech abandonava la direcció de l’obra arran de les divergències polítiques amb alguns companys de la Lliga Regionalista i l’escultor Josep Llimona hagué de continuar en solitari el monument, que s’inaugurà a finals de 1910. Ara fa poques setmanes, fent recerca per les hemeroteques per completar els guions del nou projecte museogràfic de la Casa museu Lluís Domènech i Montaner va caure a les meves mans una il·lustració del projecte or...