Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Sot de l'Aubó

Surt el nou "Sot de l'Aubó" d'aquesta tardor carregat d'articles d'història local

El Centre d'Estudis Canetencs torna a editar un nou número d' El Sot de l'Aubó  coincidint amb l'inici de la tardor. Un número carregat d'articles. S'enceta amb un treball llarg fet per Francesc Verdura, Sergi Alcalde i Xavier Mas que dóna a conèixer una acta del Sindicat Remença de 1448 en què, entre els assistents afiliats de les parròquies de la Baronia de Montpalau, figuren els pagesos de la Vall de Canet, els masos d’alguns dels quals encara existeixen en l’actualitat.   Antoni Cruanyes fa la quarta tramesa de les «Memòries de l’exili» del canetenc Miquel Moll Escarpenter.   Joan Ballart continua el tema nàutic amb un article sobre la «Puixança» i l’acabament d’«El temps de mar» a Canet.   El professor de la UAB Jordi Pomés, presenta dos treballs d’interès: la reedició d’un text que fa referència a una excursió que va fer a Canet l’any 1881 un tal Heribert Barallat, el qual era membre de l’Associació Catalanista d’Excursions científiques i...

Apareixen noves proves que indiquen que l'autor de la fàbrica Jover i Serra va ser Lluís Domènech i Montaner i no Pere Domènech i Roura

Fàbrica i magatzem de la raó Jover, Serra i Cia, de Domènech i Montaner Fa un parell de mesos que l'industrial Jordi Jover, el darrer famíliar Jover que va gestionar la raó Isidre Jover i Cia de Canet fins l'any 1985, va mostrar-nos unes fotocòpies d'un manuscrit que conté la història de la fàbrica. L'original, titulat  "Isidre Jover i Cia. Noves històriques (de 1893 a 1954)", va estar escrit pel seu oncle Salvador Jover Ortensi. Salvador Jover era germà d'Enric Jover, fill d'Isidre Jover Sellarés i nét del fundador de la fàbrica, Isidre Jover Lavena.   Per a la gent que estudiem la història i el patrimoni de Canet de Mar, el document té un gran valor atès que per primera vegada tenim un testimoni de primera mà, gairebé a manera de "memòries", dels primers anys del negoci i de la consolidació de l'empresa després de la postguerra. El text parla de capitals, maquinària, innovació tecnològica i producció així com del nombre de socis...

El curs de patrimoni arquitectònic, enceta les darreres classes

El curs de patrimoni arquitectònic que imparteixo a proposta del Centre de Recursos Pedagògics a setanta mestres i professors que treballen als centres educatius de Canet avança al ritme previst i traspassa ja l'equador del temari proposat. El curs va començar el 13 de setembre i, des de llavors, cada dimarts i dijous, explico als docents el passat de Canet a través dels seus elements patrimonials. Tant del Canet romà -que en tenim-, passant pel Canet medieval i arribant al poblament de la vall amb els primers masos gòtics que assentaran el primer epicentre demogràfic important. Les zones de l'Aubó i el Pinar, sumades a la marinera del Castellet seran els tres punts que donaran partença al nostre poble. Hem fet classes lectives, que hem completat també amb aportacions interessantíssimes de l'arqueòloga Raquel Perez, l'arxivera municipal Iolanda Serrano i la consultora cultural Jannine Sprünker. El curs també s'ha combinat amb visites in situ del patrimoni local....

El monument de Jaume I de Lluís Domènech i Montaner

  Aviat farà vint anys que la ciutat de Tarragona va    instal·lar en un dels patis de l'Ajuntament el   monument del rei Jaume I, que havia estat projectat   per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Una   bona aposta per revaloritzar una obra modernista,   que havia restat abandonada durant dècades en un   magatzem sense donar-li cap utilitat. Al final, l'obra   va ser restaurada curosament i té un emplaçament   digne.   Fa uns anys vaig fer un article sobre   el monument per a la revista El Sot de l'Aubó i avui   he vist que fa poc han penjat al youtube el vídeo del   dia que van inaugurar l'obra ja restaurada. Us el   mostro ja que crec que és una gravació interessant que permet veure el mínim detall d'una obra magna on s'hi barreja el gust de Domènech per l'estètica modernista amb les seves grans passions: l'heràl...