Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2011

Història i patrimoni a Mataró Ràdio

Avui dimecres, els amics del Grup d'Història del Casal de Mataró m'han convidat a assistir a "El Racó" que emeten des de Mataró Ràdio. Es tracta d'un programa on parlen d'història i patrimoni. Avui dedicaven el tema a Canet i han volgut comptar amb mi com a historiador perquè els desvetllés quins elements arquitectònics conservem. Els historiadors  Jaume Vellvehí i la Sandra Cabrespina han conduit l'entrevista, val a dir, molt ben documentada. Hem repassat els orígens de Canet iber i romà passant pel Canet medieval, l'època d'or de la navegació i la gran activitat industrial del XIX i XX que culmina amb l'esclat del modernisme. Certament el temps m'ha passat volant! Gràcies per convidar-me! D'aquí uns dies m'han dit que podrem escoltar l'entrevista al link www.ghcmataro.org.

El curs de patrimoni arquitectònic, enceta les darreres classes

El curs de patrimoni arquitectònic que imparteixo a proposta del Centre de Recursos Pedagògics a setanta mestres i professors que treballen als centres educatius de Canet avança al ritme previst i traspassa ja l'equador del temari proposat. El curs va començar el 13 de setembre i, des de llavors, cada dimarts i dijous, explico als docents el passat de Canet a través dels seus elements patrimonials. Tant del Canet romà -que en tenim-, passant pel Canet medieval i arribant al poblament de la vall amb els primers masos gòtics que assentaran el primer epicentre demogràfic important. Les zones de l'Aubó i el Pinar, sumades a la marinera del Castellet seran els tres punts que donaran partença al nostre poble. Hem fet classes lectives, que hem completat també amb aportacions interessantíssimes de l'arqueòloga Raquel Perez, l'arxivera municipal Iolanda Serrano i la consultora cultural Jannine Sprünker. El curs també s'ha combinat amb visites in situ del patrimoni local…

De nou, al Santuari de Tallat, com va fer Domènech i Montaner


Aquest cap de setmana he estat a la Conca de Barberà i he aprofitat per treure el nas a l'antic cenobi del Tallat, prop de Vallbona de les Monges. El Tallat és un antic monestir benedictí del segle XV que va patir la desamortització de 1835 i que arran d'això part de les pedres treballades foren traslladades entre l'any 1898 i 1900 a Canet de Mar, per fer-les servir per a l'ampliació del Castell de Santa Florentina, projectat per Lluís Domènech i Montaner. Del Tallat provenen gran part de les finestres gòtiques i també la galeria elevada que avui encara podem contemplar al pati d'armes de Santa Florentina de Canet. Tot plegat, una iniciativa que, amb el transport de l'època, devia ser ben complicat.  Les peces del Tallat van ser transportades del Tallat fins a Reus amb matxos de bast i des d'allà en ferrocarril de transport especial fins a l'estació de Canet. Fa uns anys, mentre redactava el llibre Lluís Domènech i Montaner. El llegat arquitectòni…

La revista ÀMBIT publica el meu article d'opinió sobre la reforma museogràfica de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner

Des que es va inaugurar la reforma museogràfica de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner no he parat de rebre comentaris, a vegades poc afortunats, de gent que em pregunta què té a veure la Sala Forcano amb Domènech i Montaner. Certament, jo tampoc ho sé i així els ho he manifestat. Durant l'any que ha durat el projecte no he parat de mostrar la meva disconformitat, tant a l'empresa responsable de l'execució com als responsables polítics i tècnics municipals, sobre algunes de les imposicions polítiques que s'han fet. Crec que l'anterior equip de Govern de Canet primer havia de tenir clar què volia fer a la Casa museu, i després portar a terme el projecte. I com a mínim, el que no s'havia de fer és convertir la Casa museu en un calaix de sastre. Us adjunto l'article d'opinió que he fet aquest mes a la revista ÀMBIT sobre la reforma. 


Dues llindes de la Masia Rocosa de Domènech i Montaner van sortir publicades a la revista Garba

Remenant revistes antigues he localitzat una capçalera que porta per títol Garba, “revista setmanal d’Art, Literatura y Actualitats”. El portaveu va publicar, en dues ocasions, imatges de les proves de guix que l’escultor Eusebi Arnau va fer per decorar el vestíbul de la Casa Lleó Morera, del passeig de Gràcia de Barcelona. La casa, i tota la decoració interior, és obra de Lluís Domènech i Montaner i el conjunt de llindes que va dissenyar per al vestíbul del pis principal fan referència a la coneguda cançó de bressol de la Dida i l’infant. La primera prova de guix que es va publicar a Garba (30-12-1905) mostra l’escena de la dida donant el pit a l'infant rei mentre que la segona (20-1-1906) representa la llegenda de Sant Jordi matant el drac. Aquestes dues proves de guix, que van servir per esculpir les llindes definitives, encara es poden veure avui ja que Domènech va tenir cura de traslladar-les a Canet i les va emplaçar a les llindes de les portes interiors de la Masia Rocosa (…