Passa al contingut principal

De nou, al Santuari de Tallat, com va fer Domènech i Montaner


Façana principal de les restes de l'antic Cenobi del Tallat
Aquest cap de setmana he estat a la Conca de Barberà i he aprofitat per treure el nas a l'antic cenobi del Tallat, prop de Vallbona de les Monges. El Tallat és un antic monestir benedictí del segle XV que va patir la desamortització de 1835 i que arran d'això part de les pedres treballades foren traslladades entre l'any 1898 i 1900 a Canet de Mar, per fer-les servir per a l'ampliació del Castell de Santa Florentina, projectat per Lluís Domènech i Montaner. Del Tallat provenen gran part de les finestres gòtiques i també la galeria elevada que avui encara podem contemplar al pati d'armes de Santa Florentina de Canet. Tot plegat, una iniciativa que, amb el transport de l'època, devia ser ben complicat.  Les peces del Tallat van ser transportades del Tallat fins a Reus amb matxos de bast i des d'allà en ferrocarril de transport especial fins a l'estació de Canet.
Fa uns anys, mentre redactava el llibre Lluís Domènech i Montaner. El llegat arquitectònic, polític i cultural a Canet de Mar l'amic Xavier Mas em va explicar que la seva família li havia dit que les pedres del Tallat van arribar a Canet després de moltes setmanes d'espera i que Ramon de Montaner encarregà al seu besavi, Salvador Mas Vilà, que feia de mosso de can Montaner, que les portés en tartana, una a una, fins a Santa Florentina. Quan dic una a una, vull dir això. El vell Montaner va explicar a Salvador Mas -i així ho va trasmetre als seus descendents fins arribar als nostres dies- que portant una sola peça per viatge era la manera d'assegurar-se que tot arribés en perfecte estat. Totes les peces anaven cobertes amb jassos de palla, per evitar-ne qualsevol fricció. Tot arribà en perfecte estat i entre 1900 i 1906 es va emplaçar al pati de Santa Florentina. 

Els forats del fons sostenien les bigues que aguantaven el claustre elevat que avui podem veure a Santa Florentina