L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner va tenir vuit fills, dels quals dos moriren molt joves; Lluïset Domènech (1885-1887) i Ricard Domènech (1892-1915). Aquest darrer no va morir d’accident com sempre s’ha dit sinó que el seu traspàs, l’any 1915, es degué a una bronconeumonia. Comptava amb 23 anys i havia acabat la carrera de farmacèutic. Fou enterrat a Canet, al panteó familiar -cedit per Ricard de Capmany i Roura- que havia estat dissenyat, anys abans, per Domènech i Montaner.
A la casa museu Lluís Domènech i Montaner sempre s’ha conservat un bust de guix de Ricard Domènech. Tothom sabia que era el fill de Domènech però ningú en sabia dir l’autoria del modelat amb certesa ni quan el van fer.
Avui, mirant unes fotografies dels pavellons de l’hospital de Sant Pau, m’ha vingut a les mans un detall escultòric de la façana principal del Pavelló de Sant Rafael. Aquest edifici es va bastir entre els anys 1914 i 1918 i va ser el primer pavelló que es va fer durant la segona fase de construcció de l’hospital i, alhora, el darrer treball dirigit per Domènech i Montaner.
Com a la resta de pavellons, Domènech projectà posar una imatge d’un sant, en aquest cas Sant Rafael acompanyat de Tobies. Si mirem amb detall el Sant Rafael podem veure que té els trets fisonòmics del fill de Domènech i Montaner! Per tant, cal aclarir que el bust que es conserva a la Casa museu és el modelat original d’aquest element escultòric fet, a posteriori, amb pedra, però el millor de tot és que ara sabem amb tota certesa que l’autoria de l’obra és d’Eusebi Arnau. Tal vegada fou l’homenatge que Domènech i Montaner va voler fer al seu fill per perpetuar la seva memòria?