 |
| Cripta del Castell de Santa Florentina, a Canet de Mar |
Aquest trimestre, a El Sot de l'Aubó, he publicat un article sobre l'arquitectura funerària de Lluís Domènech i Montaner. He intentat aplegar tota l'obra funerària de l'arquitecte a partir de les dades que disposava al meu arxiu i ho he acompanyat amb les imatges de les capelles, panteons i làpides que he anat trobant als cementiris de Canet, Barcelona, Comillas i Reus, on Domènech hi aplega pràcticament totes les seves grans obres arquitectòniques i ara també podem afirmar que hi fa també una altra arquitectura, menys coneguda, dedicada als morts.
Fins ara no s'havia estudiat l'arquitectura funerària de Domènech i he pogut veure que, talment com la seva obra arquitectònica, és un reflex de les arts total. Amb l'arquitectura funerària, Domènech pretén perpeturar la memòria de la burgesia i no escatimarà esforços en satisfer-los. A l’hora de planificar aquests estatges finals comptarà amb la col·laboració de ceramistes, mosaïcistes, vitrallers i ferrers de gran prestigi i reservarà un gran protagonisme a l’escultura per donar més riquesa ornamental al projecte funerari. Amb gran suavitat de formes, els dissenys escultòrics de Lluís Domènech són tractats amb naturalisme pels grans artistes com Llimona, Arnau, Gargallo, Blay o Massana. Tots fan obra serena, equilibrada, defugint del típic caràcter dolorós i ombrívol. Amb figures angelicals, però molt humanitzades, Domènech aconsegueix elevar el caràcter místic dels seus monuments. L’arquitectura funerària de Domènech té, com alguns edificis de l'arquitecte, un aire ben goticitzant. És freqüent en les obres del moment ja que el neogòtic -i anteriorment el neoclàssic- resisteix encara com a art funerari enfront les noves corrents estilístiques. Ara bé, mentre els exteriors segueixen aquest estil eclèctic, els interiors de les capelles panteó de Domènech -la cripta de Santa Florentina, el panteó Juli Font de Canet o la Margenat de Reus- són espais on esclata amb força el modernisme domenequià més pur, amb altarets florals, paraments ceràmics d’influència clàssica i detalls zoomòrfics per tot arreu, completat amb vitralleria ornamental de colors que deixen traspassar la llum zenital a l’interior de les capelles per crear una autèntica atmosfera mística. Domènech desplega en les seves obres un dens programa ornamental carregat de gran simbologia, tant religiosa com floral que he volgut analitzar. Si voleu llegir l'article sencer premeu aquí.