Amb el títol de La Cooperativa, de Rafael Masó" he publicat un article al butlletí de l'Associació Cultural Plataforma Odèon, "La Qperativa". Es tracta d'un breu text on analitzo els principals elements de la construcció que va projectar Rafael Masó a inicis dels anys vint. Apunto la tesi que l'edifici va ser plantejat com una obra ambiciosa i complexa, ric en formes i materials, que defugia fins i tot del noucentisme oficial d’Eugeni d’Ors per donar pas al llenguatge propi de l’arquitecte, modèlic. I dic modèlic perquè la cooperativa, com molts dels edificis que basteix Masó, pretén il·lustrar una nova manera de viure de la societat del moment. Al darrera de l’edifici de la cooperativa hi havia una funció comercial, és cert, però altrament també d’activitat pedagògica i cultural.
Aquesta és la grandesa i singularitat de l’edifici. I malgrat resti avui encara mig enrunat, a l’espera de la represa de les obres de rehabilitació, hem de procurar seguir mantenint ben viu aquell esperit cultural que sempre ha tingut aquesta construcció. Si voleu llegir-lo, cliqueu aquí.
Aquesta és la grandesa i singularitat de l’edifici. I malgrat resti avui encara mig enrunat, a l’espera de la represa de les obres de rehabilitació, hem de procurar seguir mantenint ben viu aquell esperit cultural que sempre ha tingut aquesta construcció. Si voleu llegir-lo, cliqueu aquí.