Arquitectura funerària i escultura modernista del cementiri de Canet

Foto: Josep Arañó

Aquesta tarda ens hem desplaçat fins al cementiri de Canet amb els alumnes del Curs de Patrimoni modernista de la Universitat de la Gent Gran de la UNED. Es tractava d'analitzar i comentar els diferents panteons del cementiri, tots ells bastits entresegles.

Ens hem aturat al panteó de la família Busquets (1909), d'estil sezzesion, projectat per Eduard Ferrés i Puig. Hem comentat també el panteó neogòtic de Magdalena de Casals i Roura (1914), la tomba eclèctica de Pau Font Torres (1894), coronada amb l'àngel monumental de Francesc Pagès i Serratosa-, o el treball noucentista del panteó del Dr. Santinyà (1927) que compta amb una excel·lent figura femenina de Josep Viladomat i Massanas.

Tot seguit ens hem endinsat a veure els monuments funeraris construïts sota la direcció de Lluís Domènech i Montaner; la capella funerària de Juli Font de Montaner -amb contraforts esculturats amb els quatre evangelistes de Pau Gargallo-, el panteó Domènech i Roura -amb el camafeu de Josep Llimona- i també hem comentat el panteó Montaner, que quedà innacabat.

Hem tancat la visita donant un tomb pel fossar de Sant Josep on hem pogut veure el nínxol on van enterrar Lluís Domènech i Roura (1885-1887), fill de Domènech i Montaner. La tomba compta amb una làpida de marbre blanc, senzilla però molt elegant, que va estar dissenyada per l'arquitecte amb tot el seu sentiment.