El Centre d'Estudis guanya la VII Beca Bonal amb una projecte de prospecció preventiva a Sant Pere de Romeguera

Xavier Mas, president del Centre, l'arqueòloga Maite Carbonell i historiador Carles Sàiz, van ser els representants del Centre d'Estudis Canetencs que van exposar el projecte becat de Sant Pere de Romeguera

Abans d’ahir, diumenge, a les 11 del matí, es va fer públic el veredicte de la VII Beca d’Investigació Local Raimon Bonal i de Falgàs, que convoca biennalment l’Ajuntament de Canet de Mar.

Des del Centre d’Estudis Canetencs, fa alguns mesos, vam fer un projecte de treball que ha estat guardonat amb aquesta Beca. La nostra proposta pretén localitzar i fer una prospecció preventiva de les restes de l’antiga ermita de Sant Pere de Romeguera de Canet, la construcció comunal més antiga que tenim documentada, fins ara, a Canet, i que podem dir que dóna el punt de partida a la formació del municipi. Ahir, durant l’acte de lliiurament del guardó, vaig explicar que el projecte que proposem cal entendre’l com alguna cosa més que una petita excavació d’un indret. Plantegem una actuació que va més enllà de l'estudi del jaciment arqueològic, ja que Sant Pere de Romeguera és una de les diferents peces de l’engranatge que va fer funcionar, durant segles, la maquinària del Canet feudal. No podem entendre què era Sant Pere de Romeguera si no eixamplem el radi de treball. Per això cal fer una interpretació històrica, no només de l’ermita sinó també de tot el seu entorn, és a dir de la zona de l’Aubó entre el segle X i el XV. Aquest indret va ser indiscutiblement el cor del Canet medieval, tant de l’alta Edat Mitjana com de la Baixa i, si busquem més peces de l’engranatge feudal, el Castrum dels Canet, avui Castell de Santa Florentina, estem segurs que va marcar amb escreix, els gairebé cinc segles la vida social, política i econòmica, i per descomptat també religiosa de tot l’entorn demogràfic. I aquí és on hi té cabuda l’ermita de Sant Pere de Romeguera.

El primer que farem és estudiar el període i per això portarem a terme una acurada recerca documental per diferents arxius per trobar tota la informació que en quedi per entendre aquella hora zero tant i tant desconeguda.

A la zona de la ribera de Sant Iscle de Vallalta, avui Canet, trobem ja documentat l’existència de soldats al “castrum” de Canet des temps molt primerencs. La construcció original era una petita masia, amb cert caràcter de defensa ja que tenia una torre quadrada engaltada. I és que en una societat que es caracteritzava pel domini dels senyors feudals sobre la resta de la població, la domus dels Canet va esdevenir ben aviat, a la vall marítima de Sant Iscle, un signe de poder.

Des de ben aviat tenim documentada la nissaga dels Canet a la vall marítima de Sant Iscle. Un llinatge que podem dir que de ben segur va donar nom al poble. Els Canet van ser soldats d’aquelles primeres nissagues de comtes catalans que per mèrits de guerra, i a canvi de vigilar l’entorn, van aconseguir assentar-se com a poder feudal en aquesta zona i explotar els seus recursos naturals. Al voltant del Castrum dels Canet es generava tota una estructura de petites construccions agràries, molt senzilles, tal vegada de palla i fang, i és per això que no han arribat als nostres dies, on segurament també hi vivien els pagesos que treballaven al Castrum i que, no ens enganyem, són els que formen el primer nucli demogràfic al voltant de l’Aubó. Aquest primer epicentre demogràfic que us he esmentat de ben segur que ben aviat va necessitar d’un punt de culte per a la pagesia de l’Aubó. Des de l’any 1090 tenim documentada com a punt més proper l’església parroquial de Sant Iscle però segons Mn. Tarré, que aviat quedà materialitzat, com a mínim des de 1098, amb la construcció d’una petita ermita, sembla que primer es va posar sota l’advocació de Sant Feliu de la Vall i posteriorment al segle XII a Sant Pere de Romeguera. Aquesta primera ermita és la primera sagrera de Canet, al voltant de la zona de l’Aubó. Segons va deixar escrit l’historiador Joan Tarré, a partir de la construcció de l’ermita, els feligresos ja no havien d’anar fins a Sant Iscle de Vallar per sentir la missa i rebre els sacraments sinó que era el rector qui baixava a la vall de Canet, com a església sufragània de Sant Iscle.

Al segle XIII tenim documentades diferents visites pastorals del bisbe de Girona on s’esmenta la vinguda a les capelles de Santa Florentina i també a l’ermita de Sant Pere de Romeguera. Sabem que l’any 1329 l’església de Sant Pere ja tenia capellà. Malgat tot, a partir de 1461 la capella perdrà les funcions religioses que es van traspassar a la nova església de Santci Petri et Santci Pauli, davant mateix de l’actual Santuari de la Misericòrdia. Sant Pere de Romeguera va caure, de ben segur, en l'oblid i fins i tot, al segle XVII Sant Pere ja devia estar dessacralitzada. Tenim unn document que diu “de la casa vulgarment dita de St. Pera de Romaguera”.
Malgrat tot, la construcció va aguantar encara l'embestida d'alguns segles. Per exemple, dos-cents anys després trobem documentat que el juny 1687 els jurats de Canet acorden traslladar la campana de Sant Pere de Romeguera a la Torre de Mar, que estava al capdavall de la Riera de la Torre, tocant al mar. Dos-cents anys després però, al 1880, l'ermita ja havia pràcticament desaparegut. Magí Xiqués escrivia a la Reseña Historica de Canet de Mar y sus monumentos que pràcticament no en quedava res. I es planyia de l’estat en què estava dient “Llàstima que no hi hagi més interès per part dels canetencs en conservar aquestes runes, i fins i tot reedificar aquell monument històric, indubtablement el primer on els nostres avis van elevar les seves pregàries a Déu”.

El canetenc Ramon de Montaner i Vila, propietari del Castell de Santa Florentina va impulsar l’any 1911 un intent de reedificació de l’ermita, que no sabem quins motius van sorgir perquè el projecte no tirés endavant. Tal vegada va ser el cant del signe, la darrera oportunitat per frenar la destrucció d’aquell vestigi. Després de la Guerra Civil, durant la postguerra, d’aquest indret es van extreure encara molts elements de pedra per al seu reaprofitament fins deixar cap evidència avui visible de l’antiga ermita de Sant Pere.

No sabem què trobarem quan comencem a fer la prospecció arqueològica a l’antic lloc de Sant Pere de Romeguera, però estem segurs que la documentació que localitzarem i la informació que generarem a partir de la seva prospecció arqueològica serà suficient per bastir un discurs interpretatiu que ens aporti dades concloents per a la història de Canet de Mar.