Un nou llibre sobre Domènech i Montaner. La compilació d'articles que he publicat aquests darrers quatre anys
La publicació, l’any 2008, del llibre «Lluís Domènech i Montaner. El llegat arquitectònic, polític i cultural a Canet de Mar» em va aportar un gruix considerable d’informació que, a posteriori, he anat incrementant fins a formar avui un arxiu de dades prou important sobre la figura d’un dels arquitectes catalans més universals. Durant aquest temps he seguit treballant Domènech en tots els seus àmbits mitjançant diferents projectes, articles, conferències i docència universitària al voltant del personatge.
Domènech no només s’ha d’estudiar en el camp de l’arquitectura sinó que, entenent el seu caràcter polièdric, des de sempre he tingut cura de treballar i divulgar també la seva empremta en el camp editorial, la seva acció política dins del catalanisme i també les seves aportacions a les ciències humanes com a investigador, historiador de l’art i també heraldista.
Arran d'això he anat publicant durant aquests darrers quatre anys diferents articles sobre l'arquitecte a la revista El Sot de l'Aubó i que ara, he compilat en un volum de 200 pàgines sota el títol de "Domènech i Montaner. Articles publicats (2009-2012) que ha editat Edicions Els 2 Pins.
D’alguna manera, suposo que volia ordenar els meus escrits. Per tant, a l’hora d’establir el criteri de la publicació vaig descartar que fos cronològic ja que havia de donar una coherència als textos i aplegar-los, en la mesura de les possibilitats, temàticament.
El primer bloc d’articles domenequians tenen com a punt de partida el catalanisme i el moviment de la Renaixensa, amb l’Ateneu de Canet de Mar com a pal de paller.
El volum l'enceta un treball doble sobre la història de l’Ateneu, una de les primeres obres de Domènech i Montaner i també del modernisme català. El primer article és una anàlisi artístico-patrimonial de l’edifici, mentre que el segon text és un ustudi sociopolític de les dues principals entitats que van ocupar l’immoble, l’Ateneo i el Foment Catalanista.
A aquests textos els segueix un assaig sobre el nacionalisme català de Domènech i Montaner. El treball és la transcripció d’una ponència impartida el juny de 2010 i pretén defensar que el caràcter polièdric de Domènech actua com a catalitzador a l’hora d’impulsar l’ambiciós projecte de reconstrucció nacional que liderarà Domènech durant anys. Tanquem l’apartat del catalanisme publicant l’article dels dos esbossos, fins aquell moment inèdits, que Domènech va fer per al decorat de Judith de Welp. El text ens aporta dades de com eren les teles finals del drama d’Àngel Guimerà, que es va estrenar l’octubre de 1883 en el teatre de l’Ateneu de Canet.
El segon bloc temàtic aplega els textos publicats sobre els edificis familiars de Domènech i Montaner a Canet. Es començar per la Casa Roura, un gran mansió que li encarregà la seva cunyada, Paquita Roura Carnesoltes. L’article pretén establir un comparativa arquitectònica amb la Casa Agustí de Badalona, també de Domènech, intentant trobar en ambdós edificis no només l’estil més pur del Castell dels Tres Dragons sinó també part dels materials originals que es van fabricar per bastir el cafè restaurant de l’Exposició Universal de 1888.
També hi podem llegir els articles sobre els habitatges més íntims de Domènech i Montaner, com són la seva masia Rocosa -el petit laboratori d’assaig del modernisme català- i la casa Domènech, la residència familiar de l’arquitecte a Canet -la seva darrera obra modernista- on hi va passar els darrers anys de la
seva vida.
Un tercer apartat del llibre fa esment a l’arquitectura funerària de Lluís Domènech i Montaner. Ressegueix la quantitat de panteons i làpides dissenyats per Domènech a Canet de Mar, Comillas, Barcelona i Reus. També he volgut incloure, en aquest punt l’article sobre el mausoleu de Jaume I, una obra que havia de guardar les despulles del Conqueridor i que, per divergències en el lloc on s’havia d’emplaçar, va restar setanta anys oblidada en un magatzem de la catedral de Tarragona.
Un altre conjunt d’articles tenen com a denominador comú la ciutat de Barcelona. El treball sobre l’antiga farmàcia Duran i Espanya, ara en procés de rehabilitació, va contribuir a descobrir un establiment encara en actiu que havia estat decorat íntegrament per Domènech i Montaner. I també el text de la botiga de queviures Torra i San, en aquest cas desapareguda fa molts anys, també ens ajuda a apropar-nos una mica més al disseny industrial primerenc de Domènech i Montaner.
Aquest apartat tanca amb el recent estudi sobre el Gran Hotel Internacional de Barcelona, l’obra més enigmàtica de Domènech per haver estat bastida únicament amb 83 dies i enderrocada just un any després de la seva construcció.
I el darrer treball que publico en el llibre se centra en els dissenys, les arts gràfiques i els projectes editorials de Domènech i Montaner, tant com a editor com a historiador i escriptor. Aquest article és el resultat d’una conferència impartida a Canet de Mar per Sant Jordi de 2012 i apunta com a hipòtesi que l’aprenentatge familiar de l’arquitecte en el camp de l’enquadernació i l’edició va influir plenament en la decoració dels seus edificis modernistes.
Tot plegat, tretze articles, fets a cuina lenta, que volen endinsar-nos, una mica més, en aquest univers domenequià, encara avui força desconegut per tots. Si a algú li interessa el llibre, surt a la venda la setmana vinent per 15 euros però també el podeu trobar a l'stand d'Edicions Els 2 Pins de la 5a Fira-Mercat Modernista de Canet a preu de promoció, per només 10 euros!