El Centre d'Estudis Canetencs localitza les restes de l'antiga ermita de Sant Pere de Romeguera de Canet
Del 26 de setembre fins al 10 d'octubre, els membres del Centre d'Estudis Canetencs hem estat treballant en la prospecció arqueològica de l'antiga ermita de Sant Pere, prop de l'Aubó, treball que va estar guardonat, mesos enrere, amb la Beca d'Investigació local Raimon Bonal i de Falgàs.
La intervenció arqueològica, que ha comptat amb el permís dels Serveis Territorials d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, l'hem portat a terme un equip pluridisciplinar de tècnics format per les arqueòlogues Maite Carbonell i Raquel Pérez, la restauradora de béns Gemma Martí, l'arquitecte tècnic Sergi Alcalde i per un servidor, Carles Sàiz, historiador. A més a més, també hem comptat amb la col·laboració de Xavier Mas, Francesc Verdura, Jordi Soler i Antoni Cruanyes i amb l'assessorament de la geòloga Sònia Alarcon i de l'arqueòleg Joaquim Pera, tutor de seguiment de la Beca.
Si fem un balanç inicial, podem dir que la intervenció ha acomplert amb escreix el seu objectiu: no només hem trobat el punt exacte on s'erigia l'antiga ermita -dalt del pujol de l'Aubó- sinó que també hem pogut localitzar gran part dels retalls geològics -tots ells de caire antròpic- de la fonamentació de l'antiga capella, així com també hem destapat,a poca distància, les restes d'un mur perimetral de més d'un metre de gruix que de ben segur servia per donar estabilitat a la construcció. A banda de les estructures, durant la intervenció també hem trobat gran quantitat d'elements ceràmics medievals, que justifica l'antiguitat del jaciment així com alguns fragments d'ossos humans -tal vegada l'ermita permetés enterrar al seu voltant?-, restes de material constructiu -dels quals cal destacar gran quantitat de teula aràbiga- i fins i tot, a darrera hora, va aparèixer una moneda barcelonina de 1615.
Si bé sabem documentalment que l'ermita va perdre les funcions religioses a partir de 1461, quan es va bastir la nova parròquia de Sant Pere i Sant Pau, gràcies al treballs arqueòlogics hem pogut determinar que l'edifici va restar dempeus fins al segle XVII. A partir d'aquell moment trobem les primeres alteracions de l'estructura, de ben segur amb enderrocs intencionats o fruit d'una degradació natural de l'edifici, que de ben segur que va seguir durant el segle XVIII i a mitjans del segle XIX els cronistes ja parlen de les runes de l'ermita, que poc a poc van anar desapareixent.
A partir d'ara, es donarà pas a la segona fase del projecte, amb la documentació i l'inventari de tot el material per portar a terme la memòria de l'excavació i tot seguit ens posarem a redactar el treball final de Sant Pere de Romeguera que es preveu publicar a mitjans de l'any 2013.
