Aquesta setmana ha sortit al carrer el Sot de l'Aubó d'aquest mes de desembre. Es tracta d'un número monogràfic amb quatre articles dedicats al tèxtil canetenc des de diferents vessants. El tema ha vingut motivat i proposat en part per la indignació popular que ha causat la manera en què s'ha portat a terme el procés de desmantellament de l'antiga fàbrica Jover i Serra, altrament coneguda per la marca Púlligan.
Per denunciar la mala fi que pot tenir aquest recinte fabril modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner, en Joan Ballart, un dels investigador que més ha treballat el passat de la indústria tèxtil a Canet, ha fet un article introductori sobre què ha representat el gènere de punt al nostre poble al llarg de la història.
Enric Carbonell, nét per part de mare del fundador de la Jover, Serra i Cia ha publicat la biografia de Francesc Xavier Serra Font i ens acosta no només a la seva vessant professional sinó també a la familiar.
Òscar Figuerola, del Centre de Recerca i Transferència Tecnològica Tèxtil, ens aporta un altre treball que se centra en la formació i docència en el gènere de punt amb l'Escola de Teixits, en un dels períodes més importants, com va ser la República.
I un servidor, que des de fa anys em dedico a l'estudi de la història i el patrimoni i bàsicament de l'obra de Lluís Domènech i Montaner, se'm va encomanar fer una anàlisi dels diferents elements patrimonials que encara resten dempeus de la fàbrica Jover.
La fàbrica Jover, en un origen Jover, Serra i Cia va néixer el 1894 en una casa de poble del carrer Sant Benet de Canet amb tres telers que fabricaven mitjons. L'any 1899, la bona marxa de l'empresa va fer plantejar als seus propietaris, Francesc Xavier Serra i Isidre Jover, bastir un edifici industrial de nova planta en el primer eixample del poble, on avui hi ha el passeig de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Van encarregar el projecte a Lluís Domènech i Montaner el qual va idear un complex industrial que fou ampliat l'any 1909, amb la col·laboració del seu fill Pere Domènech, amb dos edificis exempts més, el vapor i el magatzem i despatxos, de marcat caràcter modernista.
A finals dels anys 50 la fàbrica, ja com a Isidre Jover i Cia va viure l'etapa de més plenitud, amb el pas de la producció de mitjons a jerseis -aquí va néixer la marca Púlligan- que va obligar a transformar la maquinària i a eixamplar el complex fabril amb l'adquisició d'altres naus industrials ja existents al voltant del passeig de la Misericòrdia i també l¡ampliació i mutilació dels edificis històrics de Lluís Domènech i Montaner.
D'entrada vull dir que fins al mes d'agost no era pas conscient que a can Jover s'hi conservessin elements originals més ellà de l'antic edifici del magatzem i oficines -conegut com La Catedral- però després d'estudiar amb cura tot el recinte, el meu article posa al descobert diferents edificis domenequians que fins ara es creien que havien estat enderrocats durant l'eufòria productiva dels anys 60 com ara l'antic Vapor de la fàbrica i part de l'estructura de la nau de producció. Val a dir que el primer no està en bon estat i que han perdut gran part de l'estètica modernista. I pel que fa a la nau de producció, els elements originals avui queden completament camuflats per una ampliació feta amb una estructura de ferro i vidre que va servir per ampliar-la amb un segon pis l'any 1960. Però mallgrat el seu nivell de modificats i degradacíó, podem dir que sense cap mena de dubte hem topat amb la nau "perduda" de Domènech i Montaner i ara, més que mai, cal preservar, per via d'urgència, aquests edificis . No fer-ho seria deixar perdre la darrera oportunitat per recuperar aquesta singularitat, l'únic complex industrial que va projectar, durant tota la seva vida professional, Lluís Domènech i Montaner.