El Centre d'Estudis Canetencs torna a editar un nou número d' El Sot de l'Aubó coincidint amb l'inici de la tardor. Un número carregat d'articles. S'enceta amb un treball llarg fet per Francesc Verdura, Sergi Alcalde i Xavier Mas que dóna a conèixer una acta del Sindicat Remença de 1448 en què, entre els assistents afiliats de les parròquies de la Baronia de Montpalau, figuren els pagesos de la Vall de Canet, els masos d’alguns dels quals encara existeixen en l’actualitat.
Antoni Cruanyes fa la quarta tramesa de les «Memòries de l’exili» del canetenc Miquel Moll Escarpenter.
Joan Ballart continua el tema nàutic amb un article sobre la «Puixança» i l’acabament d’«El temps de mar» a Canet.
El professor de la UAB Jordi Pomés, presenta dos treballs d’interès: la reedició d’un text que fa referència a una excursió que va fer a Canet l’any 1881 un tal Heribert Barallat, el qual era membre de l’Associació Catalanista d’Excursions científiques i va publicar-lo en el butlletí d’aquesta entitat, i una ressenya biogràfica de Miquel Campeny i Roca, un dels santpolencs que més gran record va deixar al Canet de la primeria del segle vint. Miquel Campeny –que va morir jove i inesperadament- va ser durant els darrers deu anys de la seva vida, el mestre de les classes per a l’alfabetització d’adults que s’impartien a l’Ateneu Obrer de Canet (La seva sobtada i inesperada desaparició en plena joventut, va forçar al no menys carismàtic professor Carles Carqués Martí a suplir-lo obligat per les circumstàncies amb només 18 anys). Campeny era, a més, un personatge autodidacta i polifacètic que va conrear les més diverses disciplines artístiques i intel·lectuals i va deixar un record entranyable en els seus alumnes. Es tracta, per tant, d’un personatge que calia recuperar, tant per la seva capacitat i mèrits com per la seva dignitat cívica. També va ser autor d’epigrames i aforismes alguns dels quals la gent se’ls sabia de memòria tot i que en desconeixia l’autoria. Important recuperació, per tant, la d’aquest destacat santpolenc molt estimat també a Canet.
En el número present, un servidor, Carles Sàiz, faig una nova incursió en la activitat inesgotable del gran patrici i mecenes, el Dr. Marià Serra i Font, que no solament va ser un dels primers i més destacats catalanistes a la Costa de Llevant (l’actual Maresme, part del Barcelonès, i de la Selva marítima), sinó que també va ser el seu animador i promotor principal.
El musicòleg de la UAB Josep M. Gregori, fa un interessant estudi sobre el «Motet Quinque prudentes virgines», del compositor mataroní Salvador Laverni i Marqués, possiblement el compositor català més important de l’època del barroc, l’obra completa del qual es troba a l’Arxiu Musical de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar. Es tracta, doncs, d’un document valuós que remarca l’importantíssim contingut del nostre arxiu musical.
Xavier Mas fa un petit assaig sobre determinats aspectes de l’antropologia local d’abans de la irrupció del turisme a la dècada dels seixanta del segle passat i el mateix autor fa una nova aportació de paraules en desús.
I tanca l’edició un petit reportatge sobre la presentació del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) i l’edició del primer número de la Domenechiana, una revista monogràfica, d’aire acadèmic, que està dedicada íntegrament a treballs sobre la vida i obra de Domènech. Si els subscriptors d’El Sot de l’Aubó ens voleu ajudar, es poden subscriure-hi. Tenim intenció que la revista surti dues vegades cada any.