La setmana vinent sortirà un nou
número de la revista d'història local El
Sot de l'Aubó. En aquesta ocasió, després d'alguns números sens
col·laborar-hi, hi publico un article llarg que ressegueix la biografia de
Miquel Ybern i Ferrés, un estiuejant que va viure a Canet durant les tres
primeres dècades del segle XX i que pràcticament no havia deixat rastre del seu
pas pel municipi.
Amb el títol de "Amor
al trabajo", L’empresari Miquel Ybern i el seu llegat a Canet de Mar,
he intentat apropar-me a la vida d'aquest personatge que va tenir una empenta
empresarial que sembla d’altres latituds. Ybern va bastir el seu imperi en el
ram dels ferrocarrils de via estreta i va invertir gran part dels guanys en
accions d'altres sectors ben diversos com la industria paperera, la serralleria
industrial i fins i tot en la tauromàquia. Per poder venir a estiuejar a Canet,
Miquel Ybern va bastir la luxosa mansió que encara es pot veure al carrer Vall,
45 i que la gent coneix com a Can Piñol, per ser durant la dècada dels 50 i 60
la Residéncia Piñol de l'obra sindical d'Eduación y Descanso. Si voleu llegir l'article,
adreceu-vos al Centre d'Estudi Canetencs i us faran a mans un exemplar.
El número
també conté un article
de Xavier Mas sobre la firma «J. Romagosa S. en C» i fa un aprofundiment
especial en la personalitat de Jaume Romagosa Duran, ànima del projecte de la
seva indústria de gènere de punt, que va ser la més potent i ben estructurada
de la primera meitat del segle XX a Canet.
L’historiador Jordi Pomés també ens
acosta a la personalitat de Ricard de Capmany i Roura, que a banda de ser,
segurament, el decorador més interessant de l’època modernista i el pare del
pintor Ramon de Capmany, Ricard de Capmany també va intervenir en política. Va
ser diputat de la Lliga i un des representants de major rang i interès del
districte d’Arenys de Mar. Ricard de Capmany tenia fortes arrels familiars
canetenques, tant per part seva com per la seva esposa, Júlia de Montaner i
Malató, comtessa de la vall de Canet. Ricard de Capmany mai va negar la seva
magna col·laboració a les sol·licituds que se li van fer des del nostre poble
durant tota la seva vida.
També en ordre de restitucions
endarrerides, Joan Ballart fa un breu homenatge a Alexandre Mèliz, el secretari
més carismàtic i probablement de més llarga permanència a l’Ajuntament de
Canet. Mèliz que, com a funcionari, va haver de treballar amb consistoris de
tots colors, monàrquics i catalanistes, va viure la Dictadura Militar de Primo
de Rivera i l’extrema esquerra del començament de la guerra civil, passant per
governs de centre dreta i centre esquerra i que, inexplicablement, després de
la Guerra Civil ningú va ressaltar l’exemplar tolerància de Mèliz, fins al punt
que va ser injustament calumniat i perseguit pels vencedors de la guerra civil.
Amb l’arribada de la democràcia, fins ara no l’ha reivindicat ningú... Una
petita restitució doncs del tot necessària que creiem calia fer, com a mínim,
des del CEC.
I per acabar aquest lliurament d'El Sot
de l'Aubó, Sergi Alcalde ens ofereix un breu però curiós document sobre el
protocol que encara seguia en vigència a finals del segle XIX al nostre poble
en les operacions de compra i venda de solars i terrenys. Es tracta d’un
autèntic i curiosíssim ritual laic.