El 8 de novembre, presentem la revista Domenechiana 10-11 a l'Hotel Casa Fuster, de Domènech i Montaner
El proper dimecres 8 de novembre de 2017 a les 11 del matí, el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner presentarà el volum número 10-11 de la revista Domenechiana, que s'edita semestralment des de l'any 2013.
En aquesta ocasió, la presentació es realitzarà al Cafè Vienès de la Casa Fuster, l'última gran obra de Domènech a Barcelona (Passeig de Gràcia, 132 - Barcelona), i comptarà amb la presència dels autors dels articles, que exposaran breument els seus treballs.
L'acte serà conduït pel president del Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, Carles Sàiz i Xiqués i el director de l'Hotel Casa Fuster, Joan Carles Casanovas.
L'acte serà conduït pel president del Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, Carles Sàiz i Xiqués i el director de l'Hotel Casa Fuster, Joan Carles Casanovas.
Atès que l'aforament és limitat, s'ha de fer la inscripció, donant nom i cognom, al correu electrònic: lluisdomenechmontaner@gmail.com
A continuació detallem
l'índex i autors del contingut d'aquest volum:
- La Casa Fuster, l'última
gran obra de Domènech a Barcelona. Un reflex de l'evolució de l'arquitectura
domenequiana. Gemma Martí Rey / Sergi Alcalde Vilà.
- La memoria del agua. La
fuente de los Tres Caños en Comillas. Antonio Sama García.
- Iniciativa i participació
en el folklorisme a Canet de Mar. L'aportació de Domènech i la seva família a
la reactivació de les festes populars. Xavier Mas Gibert.
- L'heràldica de Domènech i
Montaner per a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Miquel Terreu Gascon.
- Domènech i Montaner i el
catalanisme polític (II). De les Bases de Manresa a la candidatura dels Quatre
Presidents (1892-1901). Carles Sàiz i Xiqués.
- Lluís Domènech i Montaner,
Centcelles... i Tarraco. Francesc Tarrats Bou.
El lector
podrà descobrir en aquest volum l’empremta de Lluís Domènech com a arquitecte
però també com a professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, així com la
seva forta vinculació amb la política, que el va convertir en una figura cabdal
del nacionalisme català. Els estudis també fan incís en la vessant humanista,
com a historiador, arqueòleg i estudiós de l’art, que el va portar a redescobrir
i estudiar el patrimoni del nostre país.